La primera edició de nou Carnaval, coincidint amb l’adveniment de la democràcia (tot i això el cartell promocional encara és en castellà, inclòs el nom de la vila que hi figura com a “Playa de Aro” i en petit el normalitzat en català “Platja d’Aro”) amb un programa eclèctic, concentrat en només quatre dies consecutius, i que combina balls i festivals de disfresses amb cantades d’havaneres, exhibició d’aeromodelisme, passi de models, audicions de sardanes o desfilada de majorets.

S’introduí la figura del Carnestoltes, de llarga tradició a Catalunya: el primer fou Joan Nebot “Johnny’s”. Diverses comparses es passejaven pels carrers fent gresca, acompanyats de bandes musicals belgues i suïsses, programant-se així també activitats més enllà de l’envelat on també hi actuà el televisiu ballet Zoom i La Principal de La Bisbal. Dues novetats inspirades en el Carnaval de Lucerna, a Suïssa, on l’any 1975 una delegació municipal s’hi traslladà per estudiar-ne el model, de la mà d’Andrés Zimmermann, popular restaurador, originari d’aquesta ciutat, i un dels més grans dinamitzadors de la festa amb la colla Els Pipas.

Aquest any va iniciar-se la Gran Rua de Carrosses i Comparses amb 15 participants, però amb un conjunt de premis de 350.000 pessetes -2.100 euros actuals- (cinc anys més tard ja eren 50 sobretot de les poblacions veïnes, a més de les locals). També es celebra el primer Canvi d’Atributs entre Carnestoltes, a l’establiment Montbar, rebent Julio Zamora “El Divino” el distintiu en forma de tòtem cornut amb esquellerincs a les banyes. El nou Rei arribaria a la vila la jornada de Dijous Gras via marítima a Port d’Aro, el mateix dia que hi ha ball de nit amb l’Orquestra Meravella. En altres jornades hi ha exhibició d’aeromodelisme i cursa ciclista o audicions de sardanes.

La publicitat a la premsa del moment anuncia la presentació, de nou, del Carnestoltes a la Sala d’Actes del Montbar per als “mitjans informatius”; i la convocatòria de tres concursos: Carrosses i Comparses a les cinc de la tarda amb Primer, Segon i Tercer Premi (de 200.000, 100.000 i 50.000 pessetes respectivament -1.200, 600 i 300 euros d’avui-); Ambientació i “Constància” al Carrer cada dia del Carnaval, i de Disfresses a l’envelat “al vespre”. En l’agenda d’actes de l’època s’anuncia l’actuació de la gran Orquestra Mariatxi Internacional Duo Gala i dels guanyadors del concurs “Aplauso” de TVE, i també de Teresa Rabal y Sus Muñecos.

Presentació del “Carnestaltes” (sic) a la cafeteria-restaurant Llevant i lliurament d’Atributs en presència de l’alcalde Ramir Pons i de Jordi Comas en representació del Foment del Turisme. Són quatre dies d’activitat, del 18 al 21 de febrer, amb un festival infantil, concerts i balls, cercaviles pels carrers; desfilada de carrosses, comparses i disfresses i l’actuació del televisiu pallasso i animador Torrebruno. Com diu la premsa de l’època: “Platja d’Aro tornarà a emplenar-se de gent. De gent del carrer que vindrà a participar en la festa del Carnestoltes, i de gent famosa que, com cada any, voldrà passar aquests dies a Platja d’Aro”.

Durant les festes de Nadal ja es presenta el cartell de Carnaval i s’anuncia que el Carnestoltes serà per primer cop una dona, Montse Salvas, que adopta com a nom de guerra “La Bananas”. El Canvi d’Atributs serà el diumenge 6 de febrer a l’envelat després se servir-se un vermut que continuarà amb un ball amb el grup Alls Que Piquen. Per a la Rua s’anuncia un premi especial de 40.000 pessetes (240 euros al canvi) per a la millor carrossa local i subvenció per a les que no obtinguin premi. Però la gran nevada el dia de la Rua sempre acompanyarà el record d’aquesta edició, que va guanya la carrossa “Aro’s Circus”. Uns dies més tard es recuperen alguns actes ajornats com el ball amb l’Orquestra Caravana.

En el Ple municipal de gener s’aprova per unanimitat la instal·lació d’un envelat a la Plaça d’Europa durant vuit mesos -de febrer en motiu del Carnaval i fins a l’octubre- amb un lloguer de 4’7 milions de pessetes (28.200 euros), ja que la població encara no disposa llavors de cap pavelló esportiu o sala polivalent de grans dimensions. El Carnaval Infantil té el seu propi cartell gràcies a un concurs entre els escolars del municipi. Es presenta la banda musical local El Caliu, formada en el Centre l’Avenir Fanalenc. Hi actua Manolo Escobar, s’organitza la 1a Cursa Mecànica i Estrambòtica en modalitat de contrarellotge (artefactes mecànics sense motor amb nombre il·limitat de rodes) i s’organitza el concurs Micropintura Boira 84. El Carnestoltes començà a anar acompanyat de la seva pròpia colla carnavalesca i es va recuperar el Ball de la Dona, el dimarts 6 de març.

Es celebra del 14 al 20 de febrer (s’allarga dos dies més de l’habitual) i a primers de gener s’afirma que diversos famosos han manifestat interès en formar part del jurat de la Rua (Günilla Vön Bismark, Jaime Peñafiel i Ortega Monasterio). Té un pressupost de 9 milions de pessetes (54.000 euros), però es compta recuperar-ne el 50% amb les entrades als actes de l’envelat. Hi actuaran Los Hermanos Calatraba, Mary Sampere, María Jesús y Su Acordeón i les orquestres Maravella i La Principal de La Bisbal. Continua el Ball de la Dona, amb entrada gratuïta per als homes i elles pagaran 200 pessetes (1’20 euros) i l’actuació del conjunt Els Vampirs. Per als carrers de la vila hi actuen bandes de musica de Suïssa, Bèlgica, Alemanya i Anglaterra i es presenta el grup de “Majorets” de Platja d’Aro.

“Platja d’Aro durant sis dies, serà una autèntica gresca. No solament no pensem anar a dormir sinó que no deixarem dormir a ningú” es manifesta des de l’organització. Primera edició de la Cursa de Llits, que han d’estar guarnits, però no poden incorporar pedals ni motors; i al damunt de cadascun hi ha d’haver com a mínim una persona i dues més empenyent-lo, tots degudament disfressats. A l’envelat hi actuen l’humorista Fernando Esteso i el músic Rudy Ventura i es fa un castell de focs artificials a Cavall Bernat. S’anuncia la Rua acompanyada per un “gran combat de paperets” i encapçalada per bandes musicals i fanfàrries del Carnaval. Hi desfilen 1.600 persones, en grava imatges TV3 i el programa “La Tarde” de TVE, i un cop acabada se celebra un ball popular al carrer per a tothom, i en el lliurament de premis hi actua l’Orquestra Costa Brava. L’alcalde de l’època, Ramir Pons, lliura un pendó a la Banda El Caliu que des de llavors llueixen en cada Rua.

El pressupost de la festa, del 26 de febrer al 4 de març, supera els 14 milions de pessetes (84.000 euros), malgrat que pocs dies abans del Carnaval es dissol el Foment Municipal de Turisme que fins llavors l’havia organitzat. Se celebra la Primera Olimpíada de Ball amb la Salseta del Poble Sec i Punto Rojo, es contracten set bandes musicals internacionals i el castell de focs es trasllada a la Plaça d’Europa. De cara a la Rua s’adverteix que “els tècnics i ajudants de les carrosses i comparses han d’anar correctament disfressats dintre del circuit”. Organitzat per la Colla de Fanals, la del Rei Carnestoltes d’aquell any, dimecres a la nit es fa el Sopar de Duro: les colles s’ajunten per sopar, cadascú paga un “duro” -5 pessetes de l’època, 3 cèntims d’euro d’avui- i “la voluntat” i després organitzen una ronda per anar a despertar a tothom, però l’objectiu principal són els autoritats locals, a l’entorn de les 2 de la matinada. La Colla El Pipas editen la primera versió del diari “The Pipas News” un tabloide irònic sobre l’actualitat del municipi.

L’Ajuntament presenta el Carnaval a la delegació del govern de la Generalitat a Madrid amb la presència de l’actriu Sílvia Tortosa (que també formarà part del jurat de la rua) i també a Perpinyà. El desè aniversari coincideix amb el trasllat de la programació d’activitats de l’envelat al nou Palau d’Esports i Congressos (on es protegeix el parquet esportiu amb un entarimat de fusta). L’actuació de la vedet Norma Duval acompanyada de Xavier Cugat i 40 artistes sobre l’escenari és l’acte estrella. Pels carrers hi actuen 25 bandes musicals amb un miler de musics. Les cròniques apunten la participació 65 colles i 2.600 figurants en una rua amb 70.000 espectadors, i un helicòpter llogat a Barcelona tira en diversos vols fins a 3 tones de confeti. Primer edició oficial de la Batalla d’Ous amb dos equips que han d’utilitzar ulleres de submarinisme per protegir-se dels 5.000 projectils.

S’anuncia un pressupost de 22’5 milions de pessetes en despeses i 8 milions en ingressos (135.000 i 48.000 euros respectivament) i un “Chupinazo” des de la Plaça de l’Ajuntament marca l’inici de les activitats en les que destaquen les actuacions de Manolo Vega i també de Salomé. Enlloc de famosos com a membres del jurat, es convida a periodistes i comunicadors com Alfonso Ussía, Santiago López Castillo o Xavier Sardà. Es manté el castell de focs a la Plaça d’Europa i la Batalla d’Ous. La Cursa de Llits es divideix en dues modalitats: ràpida i lenta. Les novetats són tres: la Cursa Lenta de Bicicletes (guanya qui fa el recorregut més a poc a poc, però en cap cas es pot posar un peu a terra), l’exposició Museu de Carnaval (al Palau d’Esports i Congressos amb disfresses, rètols i medalles) i la primera edició de la Carnaval Race a Port d’Aro, tot i que el fort vent impedirà un desenvolupament normal.

Les bases de participació del llavors anomenat Concurs-Desfilada de Comparses i Carrosses especifiquen que cada participant rebria “un paquet de 25 de serpentines i un de confetis”. El Primer Premi de Carrosses estava valorat en 150.000 pessetes i el de Comparses 75.000 pessetes (900 i 450 euros respectivament). El jurat, distribuït en punts estratègics al llarg del recorregut, en valorava l’originalitat, valor artístic, animació i vistositat. La Rua compta amb l’animació de teatre de carrer i pirotècnia de Trastòbolis Teatre. Més de 1.500 persones assisteixen al Canvi d’Atributs i s’organitza una cursa de patins, monopatins i patinets i unes “barraques” a la Plaça d’Europa. El nou Carnaval de Foc d’Olot s’agermana amb el de Platja d’Aro; i el llavors príncep Felip, hereu de la Corona espanyola participa a la segona Carnaval Race i és el millor classificat de la classe Soling.

El primer diumenge de Carnaval se celebra el 1r Festival de Circ Infantil i el divendres abans de la Rua es programa l’espectacle “Platja d’Aro Mon Amour” amb xous de màgia, humoristes, contorsionistes i la participació d’artistes dels programes televisius “Tres Pics i Repicó” de TV3 o “Un dia es un dia” de TV1. Alhora a la Cursa de Llits s’hi afegeix també la primera Gimcana de Llits i la gran novetat és l’edició del Ball dels Homes. En Concurs d’Ambientació de Carrers cal que les formacions siguin d’un mínim de 6 components i participar en totes les sortides programades i el jurat valora la vistositat, l’originalitat i el temps de permanència al carrer. El cartell del pintor Eduard Español se’n fan un miler de litografies que es venen a 5.000 pessetes (30 euros). Es torna a organitzar el Museu del Carnaval

Segon regnat femení amb Logori Radiant Engrescadora de Petits i Grans. Les Sis Hores de Nit de Rock comença a les onze del vespre i acaba a les cinc de la matinada amb una entrada de 800 pessetes. Es programen dues sessions de l’espectacle “Sexy-Maravillao con Cacao” de la mà del ballarí i coreògraf Pablo Do Santos companyat per un seguici d’onze ballarines -que també obririen la Rua-, anunciat com un “show de samba i erotisme”. La tribuna del jurat de la Rua -que tornen a ser periodistes en bona part- s’estrena en la nova ubicació, entravessada al final de l’Avinguda de S’Agaró, enlloc de situar-se en paral·lel. En la normativa del Ball de la Dona “queda prohibit donar carbasses”. La selecció pre-olímpica espanyola participa a la Carnaval Race.

Entre els actes complementaris a les activitats pròpies del Carnaval destaca la proposta “Nou Memory” amb Àngels Gonyalons, un musical d’èxit que havia fet temporada al Teatre Tívoli de Barcelona. El ball de disfresses de dissabte nit després de la Rua (llavors encara anomenada Gran Desfilada amb lloguer de cadires per al públic per 500 pessetes) s’allarga fins a dos quarts de sis de la matinada. S’estrena el Concurs d’Escalada del Pernil. En el Ball de l’Home debuta l’orquestra Catalana de Ball. I en la memòria de tothom el pas-doble entre l’alcalde, Joan Giraut i “El Sevillano” en el Canvi d’Atributs.

Al Rei i la Reina els acompanyen el Carnestoltes i Pubilla Infantils, el Príncep Al-Lot i La Princesa Siga, protagonistes del Ball Light amb el Grup Nevada. Enmig de la disbauxa del Carnaval Lluís Llach presenta un dels seus discs més reconeguts “Un pont de mar blava” i el conjunt de ball i versions La Salseta del Poble Sec amenitza el Gran Ball de Disfresses, allargant la tradició d’actuar al Carnaval de Platja d’Aro i que encara repetiria en el futur en diverses ocasions. A la Cursa de Llits s’hi afegeix una Gran Desfilada de Llits Guarnits. En l’ambient però, hi plana la crisi econòmica post-olímpica i el llavors regidor de Turisme, Enric López, explica a la premsa “d’acord amb el pla d’estalvi de l’Ajuntament, no hi haurà grans dispendis, però farem el possible per donar un toc de dignitat a les festes”.

En una edició de continuïtat en el programa d’actes en la vesprada abans de Dijous Gras se celebra una Gran Botifarrada a la Plaça d’Europa gentilesa de la Reina i el Rei Carnestoltes, com a prèvia d’un Correfoc. L’endemà gran arrossada de Dijous Gras i divendres Nit de Salsa Brasilera i “Desmadre Tropical” amb l’Orquestra Canaima i la participació de Regina Do Santos. En el ball de dissabte se celebra un Concurs de Disfresses Individuals amb 200.000 pessetes per al Primer Premi. L’endemà era el torn del Ball de Disfresses Infantil amb bicicletes tot terreny com a guardó per a les sis millors.

Primera edició de la Mostra Gastronòmica de la Cuina de la Vall d’Aro amb un sopar i ball de gala amb l’Orquestra Meravella amb un tiquet de 3.000 pessetes per persona, i els alumnes de l’Escola d’Hosteleria de Sant Narcís de Girona en feien el servei. L’arrossada popular de Dijous Gras es trasllada de la Plaça d’Europa al recinte tancat del centre de la vila i dues orquestres clàssiques -Janio Martí i La Selvatana- amenitzen el Ball de la Dona, que fins i tot venia entrades anticipades a Caixa del Penedès. S’anuncia un concurs per escollir el cartell de l’edició de l’any següent.

Algunes artistes populars del moment com el Màgic Andreu i Tomeu Penya actuen en el Carnaval que s’obre, com es tradició amb el Canvi d’Atributs entre el Reis Carnestoltes sortints i els entrants, i es tanca el Dimecres de Cendra amb l’Enterrament de la Sardina. Les bandes musicals als carrers són molt populars en aquells moments i hi actuen tant dissabte com diumenge al matí i també obren la Gran Rua de Carrosses i Comparses. El Patronat de Turisme de la Costa Brava-Girona edita la primer guia de carnestoltes de les comarques de Girona.

La popularitat de l’anomenat “rock català” també arriba al Carnaval de Platja d’Aro amb un triple concert amb Sopa de Cabra, Ja T’ho Diré i Kitsch; que conviu amb formacions clàssiques de ball -Costa Brava i Aquarel·la- i de festivitats populars -La Salseta del Poble Sec i La Selvatana-. En la Mostra Gastronòmica hi participen els restaurants Aradi, Can Jordi, Cal Padrí El Remi, Les Graelles, La Churraskita, l’Esquinade, Llevant, Montbar i Pekink-Shanghai; i els hotels Aromar, Columbus, Japet La Terrassa, Rosa Park, S’Agaró i Platja Park.

Primer Dinar de Germanor dels Carnestoltes conjuntament amb els dels anys anteriors i representants de les poblacions amb Carnavals agermanats com a prèvia al Canvi d’Atributs. Es manté la tradició de la desfilada dels alumnes de les escoles a mitja setmana, la presència de bandes musicals belgues; i el ball de disfresses de dissabte nit s’allarga hores amb una tripleta d’actuacions: Metropol, Samba Rio Show i Doctor Calypso.

L’any d’un nou reialme femení, Sa Salvatge Famella de Sa Selva això sí, aquest cop acompanyada per un pòquer de Reis: Kamama, Katolous, Kanokorre i Kasmulla. Doble exposició al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro amb la mostra fotogràfica “La Costa Brava de L’Indépendant 1965-1977” i una sobre la història del Carnaval amb pòsters, disfresses i objectes relacionats. Concurs de dibuix “Com veus el Carnaval” a les escoles del municipi i actuació de Lucrecia presentant el seu disc “Cubáname”.

Estrena del Sopar de Colles el divendres abans del Dimecres de Cendra, amenitzat per l’humorista Ramon de TV3 i la màgia de Pere Arbonés. També s’aprofita l’acte per donar a conèixer els Carnestoltes i cada colla carnavalesca local realitza una presentació amb una actuació coreogràfica de caràcter còmica o musical. Es projecta la pel·lícula “El lío de Papá” de 1985, filmada a Platja d’Aro i on hi apareixen escenes del Carnaval. L’humorista Pepe Rubianes ofereix un dels seus espectacles al Palau d’Esports i Congressos, on també hi actua Peret i els seus Rumberos, i Eugenio amb un show d’acudits. Primera edició del Concurs de Còctels de Carnaval als locals d’oci nocturn.

Commemoració del 25è aniversari del Carnaval amb la Companyia Comediants amb l’espectacle de carrer Dimonis de Carnaval, emissió del programa “Res a Veure” d’Ona Catalana amb Rita Marzona i trobada commemorativa dels Carnestoltes de les primeres edicions. Homenatge a Xavier Cugat amb l’exposició “Del carrer del Sac a Beverly Hills” i la projecció del film “Susana y Yo”. Enlloc de la Mostra Gastronòmica se celebra un Sopar de Dijous Gras servit per Les Panolles i Ball de Gala amb l’Orquestra Costa Brava. Al tradicional Ball de la Dona s’hi afegeix una versió anomenada “Marxosa” on hi actua Àlex, de la primera edició del programa televisiu “Operación Triunfo”. Joan Pera i Paco Morán representen l’èxit teatral del moment: “La jaula de las locas”. Ball dels Joves amb dues sessions: de 9 a 13 anys i de 14 a 18 anys; i per primer cop la Gran Rua es divideix en dos dies: dissabte comparses i diumenge carrosses.

Emissió en directe i de cara al públic des de la Sala d’Actes de l’Ajuntament del programa “El Matí de Catalunya Ràdio”, conduït per Antoni Basses, dedicat en bona part al Carnaval. Per segon any en el transcurs del Sopar i Ball de Gala la revista local “El Carrilet” lliura els Premis de Turisme i Cultura de la Vall d’Aro. La Gran Rua es divideix en dues jornades, però no es diferencien carrosses i comparses com l’any anterior. Espectacle d’animació de Pallassos Sense Fronteres; i estrena de l’artista gràfic Nyaki Xarnach com a autor del cartell de Carnaval (ho faria ininterrompudament fins l’any 2020). A la tardor del mateix any es constitueix la Federació de Colles de Carnaval.

Amb el subtítol “Imaginació i surrealisme” en honor a un cartell d’esperit dalinià, es programen quatre jornades temàtiques: Dia del Teatre amb quatre espectacles de carrer, el Dia de la Cultura Popular amb la 1a Gran Cercavila de Gegants, Capgrossos i Grallers, el Dia del Joc amb diverses propostes per a infants i el Dia de la Música amb múltiples actuacions. Es manté la divisió de la Rua en dues jornades, se celebra la Cursa de Cambrers de Platja d’Aro, hi actua el Mag Lari, s’emet en directe de “L’Hora del Pati” de RAC1 amb Albert Om, primera de les sis edicions del Concurs de Fotografia de Carnaval i estrena de la Rua de Colles Locals a Castell d’Aro.

S’estrena el Ball Solidari de Carnaval per recollir fons a favor d els víctimes del tsunami del sud-est asiàtic de Cap d’Any; i també la Nit del Karnavaloke al Palau d’Esports i Congressos com a final del concurs d’interpretació de cançons que havia tingut la fase prèvia a diversos locals nocturns. La Gran Rua -que encara es divideix en dues jornades- estrena una zona amb graderia de tribuna amb seient numerat (12 euros amb regal d’una manta). Exposició del Concurs de Fotografia de Carnaval i emissió en directe del programa de ràdio “Minoria Absoluta” de RAC1 conduït per Toni Soler. S’anuncia per al 8 i 9 d’octubre d’una fira especialitzada de Carnaval al Palau d’Esports i Congressos.

Amb el títol “Platja d’Aro Saboroso” el Carnaval presenta diverses novetats: l’arrossada popular de Dijous deixa l’Avinguda de S’Agaró i es trasllada al Palau d’Esports i Congressos, la Gran Rua de Carrosses i Comparses torna al format original d’una sola jornada i el servei de cadires per al públic esdevé gratuït, el Ball de la Dona és precedit per un sopar exclusiu per a elles i durant l’Enterrament de la Sardina es crema un Ninot cedit pel Gremi d’Artistes Fallers de València. El Ball Solidari és a favor de l’Institut de Reinserció Social per a les Víctimes de la Violència de Gènere i el protagonista radiofònic és Toni Clapés amb el programa “Versió RAC1”.

Amb el lema “Mmmm. Kin Kakau! destaca en l’edició d’aquell any la nit de teatre amb la representació de l’èxit del moment “Tres Nits a Rio”, l’emissió en directe del programa “On vols anar a parar?” de Catalunya Ràdio amb Llucià Ferrer, la recuperació del Ball Jove amb dues franges d’edat (1r i 2n d’ESO primer, i tot seguit noies i nois de 3r i 4t d’ESO), la Cercavila de Bruixes o un gir més en un acte clàssic: el Ball de la Dona és alhora el Ball de l’Home amenitzat pel Conjunt Metropol al Palau d’Esports i Congressos, on prèviament cada col·lectiu havia sopat per separat en espais independents.

Contrast en el canvi de tendències. S’acaba una de les tradicions més nostrades: després de molts i molts anys no se celebra del Concurs de Decoració d’Aparadors i Ambientació de Locals i tampoc el Ball de la Dona. En canvi, s’inicia la Batucada Popular “per despertar als que dormen” que s’ha consolidat, però que ha passat de la nit a la matinada, i els tallers de Carnaval programats per la Biblioteca Mercè Rodoreda esdevenen un clàssic edició rere edició, com també les sessions de globoflèxia i de ludoteques mòbils al carrer o les retransmissions de la Rua per Televisió Costa Brava.

Les cercaviles infantils de les llars d’infants i les escoles estan encapçalades pels personatges de les Tres Bessones i la Bruixa Avorrida. La Gran Rua de Carrosses i Comparses va comptar amb la participació de 69 colles carnavalesques de 20 poblacions d’arreu del país amb 5.000 figurants, una durada de sis hores i la presència de 100.000 espectadors que gaudeixen per primer cop de la decoració dels llums de Nadal que es mantenen com a element decoratiu. Els guanyadors van ser: La Santjoanenca de Sant Joan Les Fonts (Carrossa Gran), Els Esperits de Sant Feliu de Guíxols (Carrossa Petita), Colla Tramuntana de Sant Feliu de Guíxols (Comparsa) i Vas Dat (Premi Colla Local).

Quintet de Reines de la Colla Els Pimpons i estrena del concurs d’habilitats artístiques “Tu de què vas?” un xou de talents per a amateurs inspirat en els programes televisiu de més èxit del moment que s’estendria fins al 2015. Després d’una fase prèvia de selecció la gran gala final se celebra la nit de Dijous Gras. El grup de percussió, xanques i malabars Els Xirois de Santa Eugènia de Ter de Girona en van ser els primers guanyadors i les propostes de màgia de José Marín de Granollers i de cançó de Xavi Novo de Palamós van ser-ne els finalistes.

A Castell d’Aro es recupera la Cursa de Llits i l’Associació d’Empresaris impulsa la promoció “Viu un cap de setmana a Platja d’Aro com un rei!”: qui compra en els establiments adherits participa en el sorteig d’una estada per a dues persones al municipi i d’un xec de compra de 3.000 euros per consumir en un matí amb assessorament personalitzat. Els premis de la Gran Rua s’incrementen en el seu conjunt fins gairebé els 5.500 euros i hi opten 69 colles carnavalesques de 15 poblacions.

Per commemorar el 35è aniversari des de que es va recuperar la festa de manera popular l’any 1978, l’Ajuntament edita 2.000 exemplars d’un llibre amb tots els pòsters on s’hi pot comprovar l’evolució de les imatges gràfiques que han servit per promocionar-lo, de la mà de creadors diversos (Linde, Julián Guisado, Jordi Busquets, Sabat, GDG, Español Vives, Sergio Cervantes, Josep Lloveras, Araceli Planas, Studi GRN, Dani Capdavila o Nyaki Xarnach, entre d’altres). L’edició és possible gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Històric i Documental i de l’estudiós local, Pere Barreda, que conserven els exemplars més antics.

"Un Senyor Carnaval” presenta com a principals novetats una Desfilada Infantil el primer diumenge i una desfilada en format d’exhibició el dissabte de la Rua al matí per a aquelles colles d’arreu que no opten als premis del concurs i que ajuda a assolir un triple objectiu: ampliar el nombre de colles participants, alleugerir la durada de la desfilada de la tarda i aconseguir una jornada complerta dedicada a la festivitat des de primera hora i fins a la matinada. També s’estrenen màscares de Carnaval gegants que decoren els giratoris del municipi i la Carnaval Epic Race, una cursa d’obstacles d’1’5 km que cal fer disfressat, de manera individual o en equips.

En motiu del “Platja d’Aro Loves You” se celebra el 1r Concurs d’Aparadors de Carnaval que recupera l’esperit de l’històric concurs d’ambientació de locals. El duet de beat box Grison i Tuli aconsegueixen el 1r Premi de la penúltima edició que es va celebrar del Concurs Tu de què vas! en una gala final retransmesa en directe per Televisió Costa Brava. La Rua continua amb altes xifres de participació: 77 colles amb 4.800 figurants entre l’edició de matí i la de tarda; i el ball de nit recupera tot un clàssic: La Salseta del Poble Sec!

La 38a Carnaval de Platja d’Aro presenta sota el lema “Kisses For You” una vintena d’activitats amb el carrer com a escenari principal (s’hi fan tres quartes parts del programa) amb una aposta per un carnaval popular i familiar (només tres activitats són de pagament a preus populars). Es dóna continuïtat a les principals novetats de les darreres edicions: Concurs d’Aparadors de Carnaval, el Carnaval Esportiu i el desdoblament de la Gran Rua de Carrosses i Comparses: al matí hi desfilen una desena de colles, fora de concurs i a la tarda les 70 que opten a premi.

La Rua Infantil es trasllada a S’Agaró, i esdevé el complement de la Gran Rua de Carrosses i Comparses de Platja d’Aro i la Desfilada de Colles Locals a Castell d’Aro. Es reprèn també l’ambientació de bars i restaurants i es manté la popular botifarrada popular de dimecres nit i l’arrossada popular que aplega any rere any uns 700 comensals al Palau d’Esports i Congressos ambientada musicalment per Disco Móvil Platja d’Aro.

En motiu dels 40 anys del Carnaval l’Ajuntament publica en format de postal, en una edició limitada de 2.000 unitats, tots els cartells que han servit de reclam de la celebració. Entre les imatges destaca el pòster de 2003 que va rebre un Premi Alimara de Promoció Turística i el de 2016 guardonat per l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya amb un Premi Lux. La Rua incrementa el valor dels guardons fins als 8.000 euros, i s’estrenen dues noves modalitats: Disfressa (del 1r al 5è Premi) i la millor colla que participa per primera vegada a la Rua (amb un únic Premi).

Més enllà del Carnaval de febrer s’estrena l’anomenat “Carnaval dels Carnavals”, una rua de primavera amb la participació global d’una trentena de colles carnavalesques i uns 1.200 figurants: les 13 del municipi i, amb invitació prèvia, les més ben classificades en les darreres edicions de rues arreu del territori gironí que optaven a algun dels cinc premis per a les millors classificades en dues úniques modalitats: carrosses i comparses.

Es recupera un clàssic amb la voluntat de tornar a triomfar: el Ball de la Dona, ara anomenat “2.0” per a majors de 16 anys amb el Grup Cayena i l’Orquestra Di-Versiones. També retornen els directes radiofònics de primer nivell amb l’emissió la diada de Dijous Gras del programa “La Segona Hora” de RAC1 amb Quim Morales. Per segon any consecutiu se celebra “El Carnaval de Carnavals”, el dissabte 4 de maig, amb 22 colles i gairebé 9.000 euros en premis.

Protagonisme de la regidoria de Joventut, que impulsa diverses activitats obertes a tothom i a totes les edats. La Gimcana de Carnaval: cal superar diverses proves repartides pels carrers del centre vila, i la recuperació de la Pujada del Pernil: cal enfilar-se per un pilar lliscant i agafar la peça col·locada a la part superior. També se celebra la Festa de Carnaval amb Flaix FM impulsada per la Colla Anem de Conya en motiu del seu desè aniversari aprofitant l’avinentesa que també són els Reis Carnestoltes de l’any.

Arran de la situació de pandèmia global provocada per la Covid-19, en una decisió consensuada amb els Carnavals agermanats de Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols es decideix que les tres poblacions anul·len les seves rues. A Platja d’Aro però l’esperit del Carnaval es manté viu amb una exposició en l’àmbit urbà amb la mostra de tots els cartells, Carnestoltes i fotografies històriques del Carnaval i l’estrena del lloc web carnaval.platjadaro.com on es recull el seu origen, història i evolució.

Tot i la voluntat de recuperar la festivitat en plena normalitat, la situació sanitària obliga a un canvi de dates al conjunt de la Vall d’Aro. Poques setmanes més tard la millora global és notable i es pot celebrar amb tots els actes habituals, sense restriccions ni mascaretes, només amb tots els actes a l’exterior, per precaució. El programa incorpora la Pujada del Pernil i el cartell promocional, després de gairebé dues dècades de propostes de Nyaki Xarnach (2003-2020), una nova artista, proposada per la Unitat de Comunicació de l’Ajuntament, pren el relleu: la sevillana amb arrels catalanes Carmela Maracas presenta una il·lustració on són protagonistes les tres Reis del Carnaval de la Colla No Me’n Recordo.

Tot just estrenat el 2023 -concretament el 9 de gener- es fa públic el programa d’activitats, per fi en les dates que corresponen -de l’11 al 22 de febrer- i amb absoluta normalitat, tot recuperant el Palau d’Esports i Congressos per als tradicionals actes d’interior (Sopar i Presentació de Colles, Arrossada de Dijous Gras i el Lliurament de Premis de la Gran Rua). L’esperat cartell és encomanat per Comunicació a la il·lustradora Marisa Martínez -també participant com Carmela Maracas en el projecte municipal guardonat amb Premi Carles Rahola de Comunicació Local 2021 “Dones Il·lustres, Dones Il·lustradores” (www.donesillustres.com)- que amb el seu estil de còmic japonès homenatja la disfressa de la colla de la Reina i el Rei, Qui Ens Ha Enredat.